Els alumnes de l’IES Sa Palomera demanen explicacions als candidats a l’alcaldia sobre els dèficits del poble o sobre el funcionament de la política

Van preguntat als alcaldables tot allò que els intrigava del funcionament de la política o sobre els problemes de la ciutat. Ho han fet en el marc d’un acte organitzat per l’institut, la tarda d’aquest passat dimecres.
Van poder preguntar als candidats a l’alcaldia de Blanes què cobren o com decideixen amb qui pactar en un acte organitzat per l’institut. Els nois i noies van decidir quines preguntes els farien dies abans, però els polítics no van saber què els preguntarien fins al mateix moment.
Les noies i nois de quart d’ESO, primer i segon de batxillerat van coprotagonitzar un acte organitzat pel departament de ciències socials de l’institut i moderat pel periodista Marc Pérez. Els altres protagonistes van ser els caps de llista de tots els partits que es presenten a les municipals menys el del Partit Democràtic -que no hi va poder assistir, però va delegar en el seu tercer, Eduard Vilar- i el de l’Agrupación Progresista Obreros de Blanes que tampoc va poder anar-hi.
Es tractava d’apropar polítics i joves i aclarir molts dubtes. Per fer-ho es van agrupar les preguntes en dos blocs temàtics: un sobre la política en general, amb qüestions dirigides a qualsevol dels candidats i l’altre amb preguntes amb un destinatari en concret.
Una de les preguntes que va generar més polèmica va ser la de si creien que els pactes electorals traïen la confiança dels votants. Tots els partits van coincidir en què cal defensar el programa propi per sobre de tot, però van discrepar en la conveniència de pactar. Eduard Vilar, pel Partit Democràtic, va dir que la seva formació respectava el sistema electoral espanyol, però que no el compartia ja que considera que els pactes són xantatges i que hauria de governar qui més vots obté. Joan Salmerón per Iniciativa va criticar els partits que no diuen amb qui tenen intenció de pactar al seu electorat. Segons ell, això sí és un engany i no pas els pactes en sí.
Joan Puig, d’Esquerra va respondre que això no es pot dir amb antelació perquè el què cal és pactar amb el partit que més es comprometi a respectar el programa de la seva formació i va fer referència al compromís de l’actual alcalde de no pactar amb ell. Puig va assegurar que després de les eleccions aquestes promeses s’obliden i els telèfons sonen. Com a resposta, Josep Marigó va afirmar que els pactes també han de tenir en compte la sintonia entre les persones i que si no n’hi ha gens no es poden portar a terme.
Una altra pregunta compromesa va ser la de quan cobraven per fer de polítics. El candidat del PP va concretar que com a regidor cobrava 580 euros. El d’esquerra va denunciar que el sous municipals no vinguin estipulats per la llei i va recordar que el seu com a diputat si ho està, però no va dir la xifra. El del PSC i actual alcalde tampoc va dir què cobrava. Va explicar que els tinents d’alcalde cobren 1200 euros al mes i ell cobra uns 600 euros més que quan exercia de professor. Joan Salmerón sí va precisar. Cobra 1500 euros al mes i en dóna prop de tres-cents als dos partits –ICV-EUiA i PSUC- als quals està afiliat. Aquest punt, el finançament dels partits, també va interessar els joves. Tots els candidats van coincidir en què els diners s’aconsegueixen amb les aportacions què fan els militants i les subvencions que els pertoquen. A més van assegurar que no reben pressions dels seus “partits mare” per prendre una o altra decisió en l’àmbit blanenc. A la pregunta de si és difícil aconseguir gent que es presenti a les llistes tots van dir que no, encara que és ben coneguda aquesta problemàtica.
L’experiència va servir per aclarir dubtes, però no va canviar la idea dels nois i noies sobre la política i els polítics.
Al final de l’acte es va lliurar als candidats l’enquesta que l’institut a fet a un centenar de famílies dels alumnes. En ella s’hi recullen els temes de política local que més les preocupen i els que menys. El guanyador és la vivenda que preocupa a una vintena de les cent famílies enquestades. La segueixen l’atenció sanitària, l’especulació immobiliària, la feina, el lleure o l’aparcament. El que menys els importa és el carril bici i la crispació política.